Bé, estem acostumats encara a utilitzar la dicotomia "dreta" i "esquerra", i pensem que l'esquerra és progressista mentre que la dreta és reaccionària o conservadora. Jo he de confesar, i potser sigui pel tema de l'edat, que cada cop em considero més conservador -encara que ja declaro que la meva posició no crec que estigui defensada per cap partit polític perquè una de les meves propostes és que la política sigui digna-.
Però ara no estem aquí ni per defensar posicions polítiques pròpies ni tampoc per parlar-ne massa. Només constatar que caldria especificar què vol dir progressisme...
Dit això, i si és que sobtadament el progressisme polític ha decidit posar ordre a la ciutat, potser els partits polítics d'aquest signe es vulguin desmarcar de la "rauxa" progressista.
Però permeteu-me la sospita -gràcies Nietzsche-. Penso que la reacció de la policia correspon plenament a la "rauxa", al despropòsit de l'educació.
M'explico. És cert, sembla desproporcionada la resposta policial a la manifestació estudiant per mostrar la seva repulsa a Bolonya. Però no ho és tant si ens adonem de que una de les metes dels polítics actuals és acabar amb una educació digna, més o menys eficient. Ja ho han fet a les etapes secundàries, doncs ara toca a la universitat.
Què cal fer? Doncs generalitzar titolacions, com han fet a Secundària.
En aquest país s'ha confós la generalització de l'educació, meta lloable, amb la generalització de titulacions acadèmiques, que correspon a l'aspecte estadístic i polític. Per tant, ara que el títol de Secundària, i fins i tot el de Batxillerat, ha estat desprestigiat, i tothom el té; ara, com deia, li toca a la Universitat: generalismes de formació i qui vulgui una formació acurada haurà de, primer, triar una universitat prestigiosa, i segon, pagar-lo.
Jo seria més raonable, i duria a terme la selecció més aviat, perquè sinó les escoles es converteixen en guarderies de gent gran, no hi ha ningú que aprengui i al professor crec que el van educar per a què eduqués a les noves generacions, no pas perquè les noves generacions imposessin els seus criteris als professors.
Bé, potser la crisi ens posa a "puesto" i ens serveixi per recuperar l'educació com a manera de progressar, de canviar la pròpia situació, i com no, de proposar des de l'escola una nova manera de viure -mes intel·ligent-.
Mentrestant ens ajuda la televisió i saber que la càrrega policial no és pas desproporcionada sinó que ha estat meditada per seguir amb l'involució educacativa o bé una aplicació de les polítiques progressistes a l'educació -perdonin, però en aquest àmbit sóc conservador.
