Bé, estem acostumats encara a utilitzar la dicotomia "dreta" i "esquerra", i pensem que l'esquerra és progressista mentre que la dreta és reaccionària o conservadora. Jo he de confesar, i potser sigui pel tema de l'edat, que cada cop em considero més conservador -encara que ja declaro que la meva posició no crec que estigui defensada per cap partit polític perquè una de les meves propostes és que la política sigui digna-.
Però ara no estem aquí ni per defensar posicions polítiques pròpies ni tampoc per parlar-ne massa. Només constatar que caldria especificar què vol dir progressisme...
Dit això, i si és que sobtadament el progressisme polític ha decidit posar ordre a la ciutat, potser els partits polítics d'aquest signe es vulguin desmarcar de la "rauxa" progressista.
Però permeteu-me la sospita -gràcies Nietzsche-. Penso que la reacció de la policia correspon plenament a la "rauxa", al despropòsit de l'educació.
M'explico. És cert, sembla desproporcionada la resposta policial a la manifestació estudiant per mostrar la seva repulsa a Bolonya. Però no ho és tant si ens adonem de que una de les metes dels polítics actuals és acabar amb una educació digna, més o menys eficient. Ja ho han fet a les etapes secundàries, doncs ara toca a la universitat.
Què cal fer? Doncs generalitzar titolacions, com han fet a Secundària.
En aquest país s'ha confós la generalització de l'educació, meta lloable, amb la generalització de titulacions acadèmiques, que correspon a l'aspecte estadístic i polític. Per tant, ara que el títol de Secundària, i fins i tot el de Batxillerat, ha estat desprestigiat, i tothom el té; ara, com deia, li toca a la Universitat: generalismes de formació i qui vulgui una formació acurada haurà de, primer, triar una universitat prestigiosa, i segon, pagar-lo.
Jo seria més raonable, i duria a terme la selecció més aviat, perquè sinó les escoles es converteixen en guarderies de gent gran, no hi ha ningú que aprengui i al professor crec que el van educar per a què eduqués a les noves generacions, no pas perquè les noves generacions imposessin els seus criteris als professors.
Bé, potser la crisi ens posa a "puesto" i ens serveixi per recuperar l'educació com a manera de progressar, de canviar la pròpia situació, i com no, de proposar des de l'escola una nova manera de viure -mes intel·ligent-.
Mentrestant ens ajuda la televisió i saber que la càrrega policial no és pas desproporcionada sinó que ha estat meditada per seguir amb l'involució educacativa o bé una aplicació de les polítiques progressistes a l'educació -perdonin, però en aquest àmbit sóc conservador.
2 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu Salva. A mi el Bolonya m'afecta de ple, pero crec que ens hi hem d'adaptar, pero molt "espanyoles" que siguin les mesures d'adaptació del Pla aqui a l'estat espanyol. Quan vaig veure a la tv aquells manifestants burxant alb banderes als mossos, que aguantaven immòbils (d'acord que si t'apuntes aa antidisturbis t'agrada la "canya", pero que ells també son de carn i ossos) em van empipar..
Si es que sempre son els mateixos, els que es tanquen a la UB, els que interrompen les meves classes per dir quatre tonteries i marxar enfadats amb el món, i al cap i a la fi tots aquest, que estan fent tant de soroll, son una percentatge baixíssim del conjunt dels universitaris catalans, son com els ultres del futbol, que fan molt soroll pero son nomes 200, quan en un estadi hi ha 70.000 persones.
la veritat Slva, jo cada vegada entenc menys coses, pero l'únic que se es que a les pròximes eleccions votaré en blanc.
Salutacions,
Frederic
Jo ja no votaré.
De totes maneres em sembla que l'actual democràcia passa a ser llibertat per a aquelles minories que fan soroll.
És a dir, en una societat en què tothom vol tranquil·litat (és a dir, poder consumir tranquil·lament), qualsevol fet que torbi aquesta "pax consumensis" serà vist o bé com a agressió, per la qual cosa hauràs de fer arribar els dovermans, o bé com a queixa que s'ha d'escoltar, i llavors tindràs tota una sèrie de demagogs per atendre aquella necessitat -que no és majoritària (com per exemple el problema de la Sanitat o bé el de la Justícia) sinó una molèstia que has de calmar...
L'argumentació? Pot ser ja "progressista", és a dir, per la millora de la "humanitat", o bé "conservadora", perquè sempre s'ha fet així.
El que he dit: jo ja no voto fins que algú m'asseguri que no mangonejaran amb els diners públics que paguem entre tots els que de veritat treballem.
PD. De totes maneres, queda't amb les cares dels agitadors perquè és possible que en un temps es dediquin a la política professional per a tenir un lloc per a poder bordar, teòricament "Parlar", el Parlament.
I per últim, jo també estic contra Bolonya.
Publica un comentari a l'entrada