Llucifer...

És molt curiós que en una societat laïca, a més es vulgui arrencar el significat tradicional al llenguatge. Enlloc de demanar un ús més acurat de la llengua, senzillament s'aporten nous usos, no només a les noves tecnologies i la seva nova "gramàtica" sinó també una nova lexicologia. 

http://www.elpunt.cat/component/elpunt/article/-/-/7498.html 

Particularment, creia que era una broma... 

 

Voldria incloure dues cites "tradicionals". 

La primera fa referència a l'escena del Paradís a les "escriptures" quan en agafar a les seves mans el fruit prohibit, i esporuguida per l'advertència de Déu, la serpent li diu a Eva: "--No, no moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal." (Gn 3, 4-5).

La segona correspon al cardenal C.S.Lewis: "En lo que se refiere a los diablos, la raza humana puede caer en dos errores iguales y de signo opuesto. Uno consiste en no creer en su existencia. El otro, en creer en los diablos y sentir por ellos un interés excesivo y malsano".

Sí, avui en dia tothom sap o creu que aquestes afirmacions són propostes explicatives d’un passat remot, de pensament pre-científic, que fer-ne cas sempre resulta exagerat i apocalíptic, que avui en dia hem superat aquestes afirmacions per la història mitjançant la raó, la tecnologia i “estar vivint en el millor dels móns possibles”. Si més no, la segona afirmació de Lewis em fa por... creia que la raó podia ser més sensata.

Per acabar una frase dita a un professor meu conegut, fa vint anys, per un capellà: “si es deix de creure en un Déu com el cristià, s’acabarà creient en les pedres i les espelmes”... potser la religió i el seu objecte –el sagrat- sempre retornen amb diferents rostres.

(Només pretenia reflectir situacions que ens comencem a trobar a la nostra societat)