Sobre la producció de càntirs

La qüestió va iniciar-se entorn a un article de “El País” en el qual, comptat i debatut, es defensava que la competitivitat d'una economia venia definida pels sous baixos dels currantes i les primes dels alts executius. No negant això últim -l'exageració de les primes dels gerents de les empreses- anem a discutir la pertinència dels sous baixos per als treballadors.
L'exemple pres, després d'una sèrie de comentaris a FB, va anar a parar al càntir. Anem a pams. Estem en una economia mundializada on l'oferta i demanda del mercat determina el preu dels productes. En el cas dels càntirs, si els càntirs fossin demandats per l'economia mundial, aquests pujarien de preu i arribarien a obtenir elevats beneficis. En canvi, si el càntir no es demanda, per molta dificultat que suposi fabricar l’artilugi, el preu no podrà pujar. Cert, per a modificar aquestes condicions, tenim la publicitat i el màrqueting. Suposo que tots entenem que si el càntir fora un objecte típicament americà, és possible que la seva demanda -i consegüent producció- augmentessin.
De tota manera, el que determina el sou dels treballadors és allò que fa “necessària” la seva producció. Posem un exemple: si els pilots volen augmentar els seus emoluents, només fa falta que paralitzin el transport aeri. Per a poder arribar a ser pilot d'avions un ha de sacrificar part del seu temps, estudiar, etc. No afirmo que sigui fàcil fer els càntirs, però si no es demanda, aquest esforç és va.
Una altra opció seria poder tornar a l'autarquia econòmica, s'acorden de Franco? O bé, aplicar l'economia planificada socialista en la qual uns dirigents s'encarregarien de trobar les “necessitats bàsiques” de la nostra societat. En el cas de trobar necessari el càntir, es fabricarien en quantitats, teòricament necessàries. Però clar, llavors els sous serien iguals per a tots, no hi hauria atur, i no hauria “classes”, llevat de la Nomenklatura planificadora. A més, haurien de començar a repartir a la població per tota la geografia ibèrica i a veure qui es quedaria als Monegros. Suposo que, com ocorre en algunes zones democràtiques, alguns s'equipen amb luxosos apartaments en les costes.
Llavors, per quines raons els nostres treballadors cobren poc? Perquè el seu treball poc qualificat ho poden realitzar en qualsevol altra part del món per menys preu. És l'economia global A més, en aquesta economia mundial tots volen viure com nosaltres, seguint el nostre model , exportat mitjançant les famoses sèries de televisió- i per a això han de treballar i consumir. L’ ndia comença a exportar arròs, com també Xina, encara que part de la població es mori de fam, perquè només és ciutadà qui participa en el mercat.
Però és que a Xina i a Índia, tenen centres seriosos de formació, de formació de coneixement. En canvi tots ja sabem quin sistema educatiu hi ha en el nostre país, en el qual contínuament “es deu de facilitar la tasca a l'alumne”, mentre que per a conèixer, per a investigar, per a apostar per un mateix, això requereix esforç.