Resa Ulrich Beck en el seu llibre "La societat del risc global", risc és "l'enfocament modern de la previsió i control de les conseqüències futures de l'acció humana, les diverses conseqüències no desitjades de la modernització radicalitzada. És un intent (institucionalitzat) de colonizar el futur, un mapa cognitiu" (pàg. 5).
Aquest risc apareix globalitzat, mondialitzat. El capitalisme també ha convertit el risc en mercaderia, en forma d'Asseguradores. Però el més curiós de tot és que aquestes mateixes companyies s'abstenen, reconeixent el seu risc, de cobrir "accidents nuclears, ni el canvi climàtic ni les seves conseqüències, ni el col·lapse de les economies, ni els riscos de baixa probabilitat i greus conseqüències de diversos tipus de tecnologies" (id.)
La pregunta que em faig és com, sabent les condicions en les quals vivim, seguim pujats al carro. Potser perquè el risc, aquestes notes característiques de la nostra cultura que visualitzem en els nostres televisors, aquest anar al màxim, a les fronteres últimes del ser humà, aquest goig per mirar de prop a la mort, és el que realment ens permet escapar de la rutina, del món... curiosa la nostra civilització que l'únic que vol és escapar de sí mateixa.
També és cert que si un mira el mapa de situació d'importants ciutats, sempre està situades en zones conflictives: Els Angeles i Tòquio han prosperat sofrint sengles terratrèmols, altres ciutats es col·lapsen per inundacions, etc. Sigui això la característica principal de renovació tant de les pròpies terres o jaciments com també font important tant de reconstrucció material com de prevenció... altra manera de fer negocis. I sinó, en què anava a estar ocupat l'ésser humà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada